Brochettes (pinchos morunos).
Carn amanida amb espècies. Les autèntiques són de carn de camell. Tajin. Aquest plat es compon d'un gran nombre d'ingredients: pollastre, be, prunes, verdures, etc. Es prepara en una cassola rodona de fang vernissat. Couscous. És una espècie de tajin amb sèmola gruixuda.
Mechui.
Be rostit sencer sobre les brases. És el plat més popular del Marroc.
Bastela. S'emplenen colomins i es couen,
posteriorment s'estén la carn sobre fines capes de pasta de pasta fullada, s'afegeix safrà, ametlles i sucre i s'introdueix en el forn.
Harira.
Sopa espessa de menudillo de pollastre, be, cigrons, ceba, arròs, tomàquet i espècies.
Gastronomia Típica
La cuina marroquina va començar a gestar-se al segle XIV, en els palaus de les dinasties berbers dominants, les pròdigues cuines palatines van constituir el mitjà a través del com es van introduir noves receptes i ingredients que aviat es van traslladar a les cuines domèstiques.
Kebab.
Carn de be, cap de bestiar, cor o fetge similars a les brochettes. Se serveixen en pa com si fossin un entrepà.
Pollastre.
Pot presentar-se rostit sobre una muntanya de couscous o guisat a la llimona, amb ametlles, amb prunes, etc.
Cous Cous
és un plat d'origen amazic, preparat amb sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs) i altres ingredients opcionals com ara: carn en petits bocins, verdures, llegums i salses picants. El seu nom prové del recipient de fang o metall proveït de forats a la part inferior, on es cou el plat.
Atay
Te de menta. Beguda nacional del país. S'ofereix com a simbol de hospitalitat i és de mala educació dir que no.